Intervenció en el Ple del districte de Nou Barris del 5 de març de 2015

PLENARI EXTRAORDINARI I ORDINARI DEL DISTRICTE DE NOU BARRIS. DIJOUS 5 DE MARÇ DEL 2015

A les 6 va començar el plenari extraordinari sobre la pobresa, amb la primera intenció que la regidora llegís el seu informe, però gràcies a la pressió veïnal en el primer punt es va llegir per part d’una companya el manifest de Nou Barris cabrejada diu prou! com a resposta a la convocatòria del plenari extraordinari:

http://9bcabrejada.blogspot.com.es/2015/02/resposta-la-convocatoria-dun-ple.html

A continuació de la lectura, tant l’AVV de Ciutat Meridiana amb un cas concret de desesperació per la situació estructural d’extrema pobresa d’una veïna, com l’associació 500×20 van manifestar queixes concretes sobre la nul·la gestió del Govern del districte a aturar desnonaments. Un cop llegit el manifest i les queixes concretes, vam abandonar el plenari deixant la regidora pràcticament sola.

Una vegada finalitzat el plenari extraordinari, vam tornar a pujar al plenari ordinari: vam escoltar l’informe de la regidora dels quatre anys de mandat, que rebé nombroses crítiques del moviment veïnal.
Des del comitè de campanya de Nou Barris de la CUP-Capgirem Barcelona i la Trobada Alternativa de Nou Barris vam manifestar:

• Que el nombre d’aturades a Nou Barris és el mateix què al mes de maig del 2011, al voltant de les 14.000, persones però amb una pèrdua del cens de gairebé 4.000, es a dir què el percentatge d’atur al districte ha pujat fins el 13% i arriba al 18% a Ciutat Meridiana, Vallbona i Trinitat Nova.

• També vam denunciar la manca de control de l’ Ajuntament en les subvencions a les contractacions, posant-hi com a exemple empresaris amb dos CIFS que contracten per a una empresa i obliguen a signar baixes voluntàries al cap de poc temps i/o acaben contractant pel mateix lloc de feina amb un segon CIF, pel mateix lloc de feina. Aquesta denúncia va rebre el silenci per part del Govern Municipal.
• En habitatge, en l’informe de la regidora afirma que en quatre anys han intervingut en 125 casos i han ajudat en altres 160. Des de la candidatura vam criticar que aquestes lamentables xifres representen entre el 6 i el 12% del total de desnonaments al districte tenint en compte que se n’han produït gairebé 2.200 en aquest període (entre 10 i 12 per setmana).

• En transports vam criticar la desaparició de la línia d’autobús número 31 i vam reconèixer la lluita realitzada per les veïnes de Verdum i de la seva associació de veïns per aconseguir un canvi de trajecte que actualment passa per davant del CAP de Rio de Janeiro.
I vam criticar la pujada del transport públic en aquests quatre anys: gràcies a la lluita de @stoppujades s’ha aconseguit congelació de preus al 2015 i una mínima reducció de la targeta T-10.

• Com a contrapartida l’ Ajuntament i TMB ha multat les activistes més compromeses de @stoppujades i han portat a judici tres companyes d’aquesta plataforma.

•Respecte els equipaments del districte, vam criticar el fet que el casal de joves del barri de Prospe continuï en uns barracons a data d’avui.

• Per últim vam incidir que el moviment veïnal de Nou Barris necessita llocs participatius i no pas informatius sense cap poder de decisió com son els 78 consells de barri fets en els quatre anys de mandat i l’accés limitat a 99 persones tant als plenaris i com a les audiències publiques.

Finalment vam manifestar que desitgem que a la propera legislatura no tornem a tenir de regidora la sra. Rognoni, i que se’n vagi i no torni més a Nou Barris.

AUDIENCIA PÚBLICA 3 DE MARÇ DEL 2015

Amb la sala gairebé plena, l’audiència va començar a les 7 amb respostes tant de la regidora com de la Gerent del districte a qüestions què havien sortit a l’audiència pública de fa dos mesos. Ens va sorprendre que la gerent manifestés que existia un acord escrit de no fer un desallotjament forçós en cas què la constructora propietat de Nuñez i Navarro guanyés el judici què té pendent de sentència contra veïns i veïnes de Porta. En el nostre torn de paraula, vam repreguntar sobre aquesta qüestió en el sentit de què faria el districte en el cas que la sentència obligués a netejar l’espai, obligués a la construcció d’un mur de separació de la finca, obligués a aplicar una expulsió de l’espai en cas que no desocupin la propietat i que es condemni els veïns a una caució de 100.000 euros. (Condemnar els ocupants a pagar la neteja de la finca i condemnar els ocupants a les costes del judici significa que la demanda es concreta en 293.107,50 euros, valor cadastral del solar.) La resposta de la gerent fou que l’acord amb la constructora implica que no s’executaria la sentència immediatament i que es faria un procés de mediació per trobar solucions, però sense entrar en més concrecions.

Posteriorment vam parlar amb els companys de l’ AVV de Porta i no tenen coneixement d’aquest presumpte acord entre l’ Ajuntament i la constructora, un cop més fet d’esquenes al veïnat. També vam preguntar sobre  el fet que el moviment veïnal del barri de Porta du molt de temps reclamant un pla per revitalitzar la Plaça Sóller, una pla que passa per fer les obres necessàries per deixar en bones condicions el centre comunitari Porta-Ateneu La Bòbila, i firmar un conveni de gestió cívica amb l’entitat veïnal Transforma Porta. També cal remodelar la plaça Sóller mitjançant un procés participatiu i pactar el suport institucional que es donarà per revitalitzar la plaça. El moviment veïnal de Porta també fa molt de temps que reclama una revisió del PERI del barri que inclogui: 1) Fer una rambla de Porta al c/Maladeta amb gimnàs per l’escola Splai 2) Moratòria de legislatura per llicències d’obra nova 3) Ús social dels solars buits com a horts urbans i/o equipaments 4) Que els pisos nous buits es destinin a habitatges de lloguer social. La resposta va tornar a ser ambigua, limitant-se a dir què ja estan en converses amb l’entitat Transforma Porta i l’associació de veïns, però un cop més sense concretar quan passarà la gestió dels baixos de la plaça Sóller en aquesta entitat, mantenint-se a data d’avui en mans d’una empresa privada i sense arrelament al districte.

Per últim vam reclamar que l’actual moratòria de no ampliar en 4000 metres quadrats el centre comercial Heron City, és converteixi en definitiva, ja què aquest centre comercial representa un model d’oci que degrada la joventut transformant-la en masses alienades, convertides en tribus que es barallen pels territoris i d’un consum basat únicament en el benefici econòmic, un espai que de cap manera es relliga amb la realitat del l’entorn social, econòmic ni arquitectònic.

Un model que aposta per un urbanisme que converteix sistemàticament els espais oberts en “places dures”, i que a la fi que potència la alienació de la realitat dels veïns del territori abocant-los a formes de relació basades en el consum i no en la cultura. Un model que potencia la desaparició del petit comerç i que colpeja les petites botigues de barri, alhora que n’esborra el model de socialització comercial de proximitat que impliquen. Un model que es fonamenta en l’explotació pura i dura dels seus treballadors i treballadores, basats en comerços de franquícies com per exemple fast-foods i outlets sotmesos a condicions laborals i salarials ínfimes on els convenis col·lectius signats  pels sindicats grocs, com per exemple FASGA, comporten una precarització laboral, on per exemple treballar els diumenges i festius només porten beneficis a les grans empreses i cap benefici als treballadors  on cobren el mateix preu l’hora ja sigui diumenge ó dimarts i amb períodes de prova entre 3 i 6 mesos” on els acomiadaments surten gratuïts sense cap indemnització simplement dient que no s’ha superat el període de prova” Un cop més no va haver-hi cap compromís en aquesta reclamació amb els dubtes que genera què passarà un cop finalitzada la moratòria i, en funció del color polític després de les eleccions municipals, quines polítiques comercials realitzarà el proper govern municipal i de districte.

Barcelona, 7 de març del 2015